Entrevista a Emilia Temporal

Emilia Temporal, habitant del planeta Terra, i defensor de tots els éssers vius sense discriminacions, lluitadora infatigable i coneixedora del lideratge, de les injustícies, de la maldat que segueix dominant les relacions humanes i entre espècies, està d’acord que la justícia universal només té una vessant, “Drets dels Animals...

P1- Quant temps fa que et dediques a comunicar que s’ha de respectar la vida?
Cinc anys

P2- La dedicació personal intel•lectual cap l’alliberació animal, ¿Es necessària, pot tenir rendiment efectiu?
Dubto de l’efectivitat, per si necessària.

P3- Implicar-te directament en l’assistència cap a éssers abandonats i malalts , val la pena i si es així quines satisfaccions s’obtenen, a més, diries que potencia el nostre sentit de l’existència?
Si, doncs la satisfacció que et dona saber que has ajudat a un animalet que potser li has salvat la vida.
Pel que respecte al sentit de l’existència , no ho se ja que la dels humans esta molt valorada, la dels animals gens.

P4- Es important desitjar un mon a mida en relació a les nostres conviccions?
Si

P5- Veus possible en un futur que l’alliberació Animal es pugui unificar en una sola organització que proporcioni resultats al moment, (això provocaria, l’acció immediata dels humans davant una agressió, cap als animals no humans, evitant-ho, simplificant, “la vida és el més important”)?
No ho veig possible, però seria molt bonic i indudablement just.

P6- En la lluita per l’alliberació Animal, l’ideologia es perfecte, com es podria actuar per augmentar el número de persones que veiessin la maldat que els humans provoquen cap als Animals no humans?
Un miracle

P7- En les múltiples ONG’s que divulguen el drets dels Animals, les persones que ostenten el lideratge, son creïbles?, sinó es així, quines característiques haurien de tenir les personalitats dels líders animalistes?
Hem de pensar que si, sinó la lluita no tindria sentit; Els líders haurien de ser, ètics, compassius, forts, altruistes i indubtablement vegetarians, vegans.

P8- Lluitar per protegir la vida dels Animals no humans, converteix als activistes d’acció i intel•lectuals en realistes del món en que vivim, hi ha lloc per les mentalitats infantils, panxa contents, etc... ?
Si que hi ha lloc, inclús esta ben vist, al contrari dels que lluitem per totes les vides.

P9- Per últim, desitjar el mon perfecte en que tots els éssers vius hi tinguin cabuda, es una tasca reservada als humans, o definitivament, la nostre espècie no es tant meravellosa com ens creiem, o els poders (forces opressives i violentes...) ens volen fer creure?
Clar, la nostre espècie es la única que té tots els drets, per damunt de tots i de tot. Això es el que creu la majoria dels humans, jo estic convençuda que es mentida, no tenim cap dret de decidir sobre la resta de les especies segons ens convingui.

Respon Si o No:
“Els Animals no humans són iguals que els Animals humans”
Si

Els humans pobres son igual que els humans rics, Els humans femelles son igual que els humans mascles, els humans negres son iguals que els humans blancs,
Si

Emilia Temporal Ribas, activista, divulgadora de los Derechos de los Animales, entre otros talentos.

Muchas gracias por tus respuestas, hemos realizado la entrevista perfecta al humano imperfecto, soñamos que en un futuro los Animales no humanos, puedan disfrutar de su vida como la deleita cualquier humano que no mira más allá de su ombligo.