La societat ens permet sobreviure sense necessitat de cultivar i d’anar a recollir les matèries primeres, treballem amb un ordinador i sempre tenim un plat a taula, això és una realitat que demostra que el ésser humà sap gestionar, el que estic segur és que els humans no saben dedicar-se exclusivament a gestionar actuacions essencials.
Començar una guerra és una decisió que perjudica a moltes persones, però als dirigents politics no els hi tremola la mà ni la consciència quan inicien confrontaments bèl·lics o conspiradors, a les persones normals tampoc ens hauria de cohibir el lluitar pel fi de l’industria càrnica.
Un defensor dels animals va sentenciar, “els animals són els meus amics i jo a els meus amics no me’ls menjo”, és clar que en els llocs on és venen aliments no hi haguessin part dels cossos d’animals sacrificats, moltes persones no tindrien cap necessitat de consumir els aliments que en aquell lloc en aquell moment no existien.
Les persones estem preparades, moltes convençudes en que podem viure feliços, sense menjar-nos els nostres amics, els que no estan d’acord amb aquestos plantejaments, són els que dirigeixen la gestió de l’industria càrnica, a aquestos jo els hi diria que és reciclessin per substituir aquesta industria en diferents accions essencials que també crearien nous llocs de treball, és possible.
Aquest article referent a l’industria càrnica és pot aplicar a tot tipus d’indústries que no tinguin cap sentit essencial, com per exemple estalviar milions en els espectacles pirotècnics.
Llocs de treball a extingir:
--matarife,
--treballs en granges d’explotació animal,
--treballs en l’elaboració d’aliment d’origen animal,
--treballs en industries de fabricació d’explosius i armes.
--corredors de formula 1,
--corredors de motociclisme,
I estic segur que tu com a lector d’aquest article se t’en acudeixen molts més.