Societat podrida, humanitat podrida.
Vivim uns moments estel·lars, la societat està formada d’un Star System perfecte, les estrelles només és dediquen a percebre els rèdits que reben per la difusió del seu pensament, un pensament rovellat i conservador, la llei de la supervivència, no escrita, es detecta en tots el nivells socials, una lluita sense victòria, solsament el gaudir del moment.
Un ésser que només divulga, publica, les seves excel·lències, i ignora, aparta a tot un món que existeix, no li veig un futur molt satisfactori. L’acció és glorifica s’elogia, sempre que vagi dirigida a potenciar el creixement en ambició, i les ànsies de dominar a tot ésser viu, la inacció o l’acció equivocada ens porta cap el rebuig de tots els humans, aquesta espècie que només vol ser ella i no dubte per matar.
No cal que en vinguin Al Gores, -el premi Nobel, està podrit-, per dir-me que és el que s’està fent malament, jo ja ho sé, el pensament s’està podrint, és l’únic que tenen els éssers oprimits, quant és podreixi del tot, no quedarà rés, ni el somni de poder viure amb harmonia amb totes les especies d’aquest meravellós planeta Terra.
Tomàs Temporal.