Respectaràs la vida per damunt de totes les accions.
Cada dia dedico una part de meva energia a fer per intentar ser més feliç. La meva finalitat va sempre dirigida a intentar donar amb l’enigma de la societat perfecta, sóc un ésser social, però també sé que no puc controlar-ho tot.
La vida dels humans és un riu, (molts estan convençuts que és l’únic riu) i totes les diferents espècies, són els afluents, aquestos s’estan assecant i el riu principal està minvant el caudal, entenc que si no arriba aigua tot s’assecarà i s’acabarà la vida.
El riu principal es tant ambiciós, no té límit, vol quedar-se el que transporta, és egoista, només vol ser ell, sempre rebent caudal, sap que és farà tant gran que no necessitarà mai més de cap afluent, ho aconseguirà.
Serà tant gran que disposarà de tot l’espai físic, aquí no és pararà i els milions de gotes d’aigua que formen el riu, arribaran a la conclusió que convertir-se amb una gota molt grossa, serà una oportunitat per ocupar més espais, la gota tant grossa ja no te vestigis de forma humana i no sap ven bé que és, però sent clar que vol ser l’univers, quan ho sigui no voldrà deixar de existir i és confiarà als rius, aquestos ja no recordaran i tornaran a assecar-se.
Hi haurà molts universos, aquest en el que jo estic és tan bell, voldria que existís sempre i disposés de molts rius i molts afluents, que poguessin entendre que els uns sense els altres, seria el pitjor que els hi passés.
Tomàs Temporal, 28102007